El Modernisme

Cap el 1880 apareix a Catalunya actituds culturals caracteritzades per una voluntat clara de modernització.
El modernisme com a moviment sorgeix cap al 1882, quan un conjunt de renovadors, que actuen en el món de l'art, la literatura, la música, etc., s'articulen en un mateix programa. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa (1889-1893) es la plataforma que acull i promou iniciatives innovadores. Rusiñol i Ramon Casas (hereus directes dels pintors impressionistes francesos) i el articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe d'un moviment que es proposa de renovar totalment, la vida cultural catalana i s'infliltra en manifestacions artístiques: arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
Com estaven convençuts d'haver rebut una herència cultural morta i de viure en plana decadència social i cultural, els modernistes proposen l'impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern". Tot això queda reflectit en l'article que publica Jaume Brossa a L'avenç el 2 d'agost de 1892 ("Viure al passat"). Aquest article representa el punt de partida del modernisme i hi apareix una frase emblemàtica: "A èpoques noves, formes d'art noves". El modernisme hauria de representar:

1.El desig de demostrar que la literatura catalana podia arreglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea. Voluntat decidida d'arraconar la Renaixença i de superar aquell absurd que feia que autors com Verdaguer, hi mantinguessin una distància abissal des d'un punt de vista estètic.

2.La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.

3.La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però esperit cosmopolita.

Europa és el nou horitzó cultural dels joves intel·lectuals modernistes."Posar-se al dia" i "acostar-se a Europa" són impulsos d'aquesta nova generació, expressió de l'actitud que caracteritzarà la primera etapa del moviment (1892-1900) és una etapa de formació i de preparació, durant la qual els modernistes buscaran els seus models lluny de l'univers tancat i reclosit que els oferia la pròpia tradició cultural i donaran a conèixer aquelles "formes noves" que han de ser representatives de "l'época nova" que ells protagonitzen.
Els escriptor joves buscaven mestres, i van descobrir figures que l'Europa no llatina tenia consagrades. Hi havia el desig tàctic de demostrar que en la literatura catalana s'estava produint una europeïtzació efectiva i de demostrar-ho, als mateixos catalans.
La majoria dels models proposen tenen un tret comú: coincideixen en el rebuig de la seva societat perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de " paradisos artificials" que suplantin la realitat. En el marc del modernisme el "replegament en un mateix" durà els modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" seran l'art.

Els modernistes se sentiran molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood, i faran seu el lema "Art for art sake" ("l'art per l'art"). La industrialització, aqui va arribar més tard que a Anglaterra i els modernistes troben el món que van trobar, en el seu moment, els prerafaelites. I també pretenen imposar la seva oposició artística a l'art de la industrialització.Els prerafaelites havien descobert que la burgesia havia industrialitzat l'art, que estava integrat al seu engranatge consumista. L'art va tenir un valor decoratiu, satisfer les necessitats d'ostenció burgeses. Van descobrir que el treball industrial embruteix , i degrada l'home, situat en un medi urbà messificat, i acaba oblidant els seus orígens.Proposen recuperar l'home individual, natural, conscient del seu passat; d'aquesta manera podrà tornar a ser creatiu.Abandonen la ciutat, es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.
Aquesta actitud la expressa Rusiñol en un dels seus discurs més conegut.(Sitges, 1894).

Els modernistes compartiran les intencions d'aquells trenta-set poetes francesos, Baudelaire i Rimbaud son exemples que en el 1896 i sota el nom de Le Parnasse contemporain havien propugnat la superioritat de l'art. Sota la influencia de Les fleurs du mal de Baudelaire, els poetes reivindiquen una concepció de l'art i de la literatura. S'imposa la recreació d'un món intuït, imaginat, suggerit, evocat. Sota el som de "simbolisme", nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.

Els simbolistes renuncien el món real.

Baudelaire descobrí noves sensacions o precepcions; Verlaine descobreix la musicalitat dels mots i la força evocadora que això aporta; Rimbaud provoca una ruptura total amb el llenguatge; Mallarmé porta aquest procés fina al final, per a mostrar la manera d'escarpar-se de la realitat palpable.D'aquí surt la bohèmia del París de Montmartre i del Barri Llatí. Aquesta actitud i la recerca d'una bellesa exquisida i no contaminada són considerades "decandents".
S'apropien al mot decadentisme convertint aquest culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre la vida i l'art. Aquesta manera de concebre l'art i aquesta actitud davant la vida, entusiasma els modernistes catalans, sobretot els que després es definiran com a "esteticistes".Tot això és nou, és europeu, és modern.
El modernisme és sobretot un reacció contra el passat. Una clara ruptura al passat, tant pel que fa a ales conviccions literàries de l'escriptor com pel que fa a la seva projecció pràctica i moral.

Allò que més predomina en el modernisme és l'heterogeneïtat. En aquest món heterogeni i contradictori es destaca l'allunyament del naturalisme positivista i dels pressupòsits ideològics i filosòfics que l'inspiraven. Associem al modernisme les mateixes coordenades bàsiques que havien definit el moviment romàntic:desfici individualista, desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, imaginació visionària i emocionalitat morbosa.
Amb el modernisme, ens trobem davant d'un fenomen social important:la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes.Aquesta nova generació afirmà la seva vocació en oposició a la pròpia classe. El sol fet d'escollir l'art o la literatura i no el comerç o la indústria, revolta als burgesos contra la pròpia classe. L'art és, per a ells, passió i rebel·lió, característica fonamental del moviment modernista. Adoptar una actitud de rebuig envers la burgesia i comença a concebre l'art com una activitat superior a les altres activitats humanes.
Escriptors i artistes exhibeixen un odi aïrat i càustic contra el burgès "materialista"els burgesos es revolten contra la seva pròpia classe amb un gest que, sovint, és pur esnobisme.Els modernistes participen en l'actitud generalitzada a tot Europa que reacciona contra el progrés científic i tècnic.