TREBALL DE GRUP

1. La bibliografia especialitzada sosté que un dels elements singulars de solitud és la vivor dialectal de la llengua i, de manera encara més concreta, la riquesa dialectal del pastor. Fixa’t en algun diàleg en què aquest parli i anota el lèxic dialectal que empri.
(p. 112) Cap 4
Des de [- Sabeu, ermitana? Aquesta ermita…]
Fins a [… hi podem espitllar per tot…]
Lèxic: gitessin, s’arrangin, arrangar-ne, garrí.

2. Un tret de la biografia literària de Caterina Albert i Paradís són els pseudònims que fa servir.

a) Informa’t d’on li ve aquest costum de disfressar el nom real i explica el sentit i les circumstàncies dels dos pseudònims empats, Virgili d’Alacseal i Víctor Català.

Caterina Albert comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudónim de Virgili d'Alacseal.
Com a resultat de l'escàndol provocat per la seva obra "La infanticida", es va representar en els Jocs Florals d'Olot l'any 1898, en que representava un anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva. Amb aquesta obra va adoptar el pseudónim de Víctor Català.
La novel·la "Solitud" costitueix el punt de partida de l'explotació de l'identitat femenina per part d'una escriptora.
Aquesta novel·la va ser escrita baix el pseudónim masculí de Víctor Català per raons de temps i lloc, ja que abans estaba mal vist que les dones fosin escriptores.

b)Cerca també en el seu epistolari, on explica els motius del pseudònim, quina va ser la reacció de Joan Maragall en saber que l’autor de Solitud era una dona. Recorda’t d’esmentar en la bibliografia les fonts utilitzades.

Joan Maragall defineix a Caterina com : "ferida del llamp pel geni", es a dir, una dona geni, de capacitat extraordinàriament creativa que escriu singularment molt bé, pero que, en definitiva s'escapa dels esquemes que la societat atribueix a una dona, en aquest cas escriptora.

3. Solitud és un drama rural. Uns anys abans de la publicació de la novel·la, Víctor Català havia publicat un recull de contes sota el títol Drames Rurals. Mira de llegir algun d’aquests contes i compara’l amb els diferents aspectes de Solitud.

Empra un vocabulari semblant en les dues obres, de l’Empordà.
Tant Solitud, com el conte que vam llegir, són històries versemblants i situades en espais rurals.

4. Alan Yates, a Una generació sense novel·la?, considera que “el drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista. Esbrina per què.

Alan Yates considera que el “drama rural” és una de les creacions més originals i més representatives de la literatura modernista, perquè són histories curtes i están ambientades al camp, mentre que abans totes les novel·les estaven ambientades a la ciutat.

5. El tema de la violació és un dels eixos de Solitud. Fins a quin punt determina la trama de l’obra?

La violació ja és la gota que colma la seva paciència i ja no suporta més tota aquella situació, Aixa que decideix anar-se’n, s’acaba tot.

6. Dels quatre personatges fonamentals que transiten per Solitud només se’ns dóna explicació del pasta de dos: Mila i Gaietà. Recupera els capítols corresponents de la novel·la i explica el fil biogràfic de cadascú d’aquests dos personatges abans que no comenci l’acció de la novel·la.

Gaietà: va estar casta amb la Lluci 8 mesos, llavors va morir (cap. 3).
Mila: La mare de la Mila va morir i se’n va anar amb el seus oncles.
L’oncle de la Mil amor. (cap.4)

7. Fes un retrat físic, psicològic i moral dels quatre protagonistes de l’obra: Mila, Gaietà, l’Ànima i Matias. Fes que cadascun dels retrats no sigui superior a les cent paraules.

Mila: És una noia jove, maca, sana, insegura i de clase mitja-baixa.

Gaietà: Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava moitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament.La Mila li posà uns quaranta anys. Encara que realment en tingui gairebé 64.

Matias: És un home gras, flàxid, covard, ignorant, sense ambicions i gandul; ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la pau.

Ànima: Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per un cordill d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enredera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color. Tenia la veu ronca i reia d'una manera estrafeta, aclucant els ulls, i enrotllant el llavi de dalt cap endins. Al fer-ho, ensenyava les dents i geniva superior, les dents eren blanques i lluents com botonets de pedra, i les genives rogenques, d'un color semblant al de xocolata.Les mans quasi negres, llargues primes i cobertes de cap a cap per un pèl moixí espès i aspre, com si hagués estat socarrat.

8. A la novel·la, Mila es troba entre cinc homes (Gaietà, Matias, Ànima, Arnau, Baldiret). Quina és l’actitud d’ella enfront de cadascun d’ells i d’ells enfront d’ella? Qui juga el paper d’antagonista de Mila? Els altres personatges, quina funció fan?

El que pensa la Mila sobre els homes:
MATIAS: Mila pensa que el seu marit es un gandul, que no ajuda a les feines de la casa i no li fa res de cas a ella. La seva actitud envers ell és de menys preu.
GAIETÀ: És l’única persona que la fa sentir bé, fins i tot arriba a un punt que la Mila sent desitjos per ell, però tot això s’acaba en quant s’adona dels anys que té.
ÀNIMA: A la Mila, L’Ànima se li sembla a un gos que tenia la seva tieta, el veu com un animal, un desvergonyit, no li dona gaire bona espina.
ARNAU: Ell desperta sobre la Mila un fort Impuls passional que ella intenta negar.
BALDIRET: El nen desperta l’esperit maternal de la Mila i la fa sentir molt bé, ja que a ella lo agrada molt la companyia del nen.
El que pensen els homes sobre la Mila:
MATIAS: No li fa res de cas, com si ella no existís.
GAIETÀ: La veu com una pobra dona que s’ha tingut que anar al camp per culpa del seu marit i allí està en plena solitud. Li sembla una bona dona.
ÀNIMA: La veu com a desig sexual.
ARNAU: Està enamorat de la Mila i li proposa matrimoni però ella es nega.
BALDIRET: La veu com a una mare.

Paper d’antagonisa el juga el Gaietà.

La funció que tenen els altres personatges.
MATIAS: Marit de la Mila.
ÀNIMA: És el dolent de la novel·la.
ARNAU: Juga el paper d’admirador de la Mila.
BALDIRET: Fa com si fos el fill de la Mila.

9. La gastronomia té un paper relativament important a Solitud. El lector assisteix a àpats diversos, com l’arròs amb bacallà del començament, els caragols a la brutesca o el llebrot que caça al jaç, d’un cop de pedra, en Gaietà. Però n’hi ha d’altres. Fes una llista de tots els àpats amb les pàgines en què apareixen, explica’ls des d’una perspectiva gastronòmica i apunta, quan hi sigui, l’element simbòlic que aquests àpats o els animals que s’hi mengen puguin representar.

* MENESTRA:
Preparació:
Pas 1: Es pela i pica el tomàquet i la ceba per a sofregir-los AL final s’afegeix al sofregit el pimentón i la farina espolainlant’la per a evitar que es cremi. Ho apartem. Pas 2: Es posen a bullir en una casserola les carxofes (cors, o si són grans partides en quatre i fregades amb llimona) les faves pelades i els pèsols (pots tirar també les beines), les patates pelades i trossejades, l'enciam rentat i trossejada. Es cobreix tot d'aigua, procurant que sobrepassi uns dos dits l'altura dels ingredients.
Pas 3. Quan comença a bullir s'agrega el sofregit.. Es manté en li foc fins que les carxofes estiguin tendres. Vigilar la cocció per si és necessari agregar més aigua. Afegir sal i un poc d'oli la final de la cocció. Pot servir-se amb un poc d'oli d'oliva verge en li plat.
Pas 4: Si es vol més sòlida pot acompanyar-se d'ous durs tallats i de pa fregit o torrat. Una fórmula clàssica si es desitja ser flexible amb el vegetarià és afegir un poc de pernil...

*SOPA DE PASTO
Ingredients:
- farigola.
- 4 gotes d’oli.
- Pa.
- all.
- aigua.

*CARGOLS:
S’agafen i es posen a la paella. A rostir.
Simbolitza la prosperitat, ja que no passaven gana i de la riquesa de la muntanya que tenia aquells cargols tan esplèndids.

*CONILLS:
El conill simbolitza amb el qui es caçat pel caçador, en aquest cas els personatges per l’Ànima que es dedica a caçar tot tipus de “conills”.
Preparació: Es tosta al foc.

10. Destria en les categories i camps semàntics que calgui els elements que conformen l’univers simbòlic de Solitud. Mira de fer-ne un quadre sinòptic que els pugui sistematitzar, i explica’n la seva significació.

ELEMENTS QUE CONFORMEN L’UNIVERS SIMBOLIC DE SOLITUD
“La Pujada”	“La devallada”
La pujada a l’ermita és un camí simbòlic, ja que des de el primer moment representa per a ella una cosa que ha marcat ja molt abans d’arribar a l’ermita es sentia malament, perquè no veuria a la seva família, i no va a gust ella a l’ermita, tot això no li agrada.	És un altre element simbòlic, perquè es quan la Mila decideix anar-se’n d’aquest infern i parla amb el Matias i li diu que se’n va, la conversa que tenen ells també simbolitza molt, ell intenta convencer-a, però ella esta decidida a anar-se’n.
La manera de mirar a la Mila tots els homes de la casa, cada un d’ells la mira amb una mirada diferent.

12.Completa el quadre següent:

RONDALLES, CREENCES I LLEGENDES DE SOLITUD.

Cap.1) La fita dels............. i el Torrent de mala sang.
Els escalons dels moros.
Referència a l'udol del torrent de mala sang (El rei moro agafa noies).
Cap.2) Referències a les Llufes.
Cap.3) L'Orifany.
L'aigua del Bram.
Referències a les Llufes (encantades).
El Torrent de la mala sang.
Cap.4) La Sol dels Murons (cabell-San Ponç).
Cap.6) Rondalla Les Llufes.
Cap.12) Llegenda del Senyor Llisquens.
Cap.13)
Cap.14) Llegenda de la creu.
Cap.15)
Cap.16) Creença de que el pastor els hi havia donat totes les seves possesions.

Discurs de la tercera desta modernista

Viure del passat

Exercicis:

TEXT 1

1.Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Critica la literatura d'abans, que erà de tot el mon. Una literatura massa localista, els catalans
i busquen referents a l'edat mitjana.
Què vol dir que la literatura d'abans era de tot el món? No s'entén res, parles sense tenir en compte les més elementals regles de sintaxi.


2.Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Fins que hi hagi alguna cosa del passat que sigui dolenta

QUÈ?

3.Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper prepoderant en la recuperació cultural de Catalunya?Per què?
La classe popular(obrers, pagesos) les classes que no tenen cap tiupus de privilegis.
El que critica Brossa es que les altres classes, els privilegiats nomes s'interesan pels diners,
no saben fer una altra cosa.Es una qüestio més materialista.

QUÈ VOL DIR "QÜESTIÓ MATERIALISTA?"

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Les nacions del nord: Anglaterra, França, Alemanya.
Eres les nacions que marcaben tendencies culturals.
5.Encara que a les preguntes anterios ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
-Proposta del 1r paràgraf:
Oblidarnos del passar y mirar al present. Em de modernitzarnos.
-Proposta del 2n paràgraf:
Es té que tenir en compte les coses bones que tenen els de la generació anterior, però si no
tenen res de bo, comencem de cero, sense mirar al passat.
"A èpoques noves, formes d'art noves"
-Proposata del 4rt paràgraf:
S'ha de desconfiar del govern de la nació i anar pel nostre compte.

C-

-
TEXT 2

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

MOERNISTES SOCIETAT
poesia prosa
sol y llum boira
boieria sentit comú
art per art art comerç
"pervindre" prèsent
somni realitat
don Quixots Sanxo Panza
simbolisme realistes
cosmopolites amor a la província (Catalunya, etc.)



2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic.Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Simbolitza la peu, la tranquilitat, el somni, i la minoria que es capaç d'entrendre un text
poètic.
En canvi, la prosa, es molt més accequible a tothom.

PER TANT: POESIA=ARTISTES MODERNISTES
PROSA=BURGESOS

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Si. Perquè al text s'esmenten la "Santa Poesia" i l "Santa Lluita".
4.Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
Els que no són moders. La societat burgesa.
La seva actitud es de menys preu.Els defineix com un conjunt de "gran ramat", diu que són
materialistes, que són decaiguts i mansos, no tenen sentit comú.

JUSTAMENT EL QUE ELS CRITICA ÉS QUE TENEN MASSA SENTIT COMÚ!!!

Caterina Albert i Paradís (Victor Català)

El Modernisme

Cap el 1880 apareix a Catalunya actituds culturals caracteritzades per una voluntat clara de modernització.
El modernisme com a moviment sorgeix cap al 1882, quan un conjunt de renovadors, que actuen en el món de l'art, la literatura, la música, etc., s'articulen en un mateix programa. La revista L'Avenç, en la seva segona etapa (1889-1893) es la plataforma que acull i promou iniciatives innovadores. Rusiñol i Ramon Casas (hereus directes dels pintors impressionistes francesos) i el articles de Maragall al Diario de Barcelona i de Raimon Casellas a La Vanguardia donen fe d'un moviment que es proposa de renovar totalment, la vida cultural catalana i s'infliltra en manifestacions artístiques: arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són capdavanters en la revisió de plantejaments arquitectònics.
Com estaven convençuts d'haver rebut una herència cultural morta i de viure en plana decadència social i cultural, els modernistes proposen l'impuls modernitzador, l'obertura indiscriminada a tot el que sigui "modern". Tot això queda reflectit en l'article que publica Jaume Brossa a L'avenç el 2 d'agost de 1892 ("Viure al passat"). Aquest article representa el punt de partida del modernisme i hi apareix una frase emblemàtica: "A èpoques noves, formes d'art noves". El modernisme hauria de representar:

1.El desig de demostrar que la literatura catalana podia arreglerar-se amb la més moderna avantguarda intel·lectual europea. Voluntat decidida d'arraconar la Renaixença i de superar aquell absurd que feia que autors com Verdaguer, hi mantinguessin una distància abissal des d'un punt de vista estètic.

2.La voluntat d'acostar-se a la més pura actualitat europea.

3.La voluntat de posar-se al dia i d'aconseguir una cultura amb llengua pròpia però esperit cosmopolita.

Europa és el nou horitzó cultural dels joves intel·lectuals modernistes."Posar-se al dia" i "acostar-se a Europa" són impulsos d'aquesta nova generació, expressió de l'actitud que caracteritzarà la primera etapa del moviment (1892-1900) és una etapa de formació i de preparació, durant la qual els modernistes buscaran els seus models lluny de l'univers tancat i reclosit que els oferia la pròpia tradició cultural i donaran a conèixer aquelles "formes noves" que han de ser representatives de "l'época nova" que ells protagonitzen.
Els escriptor joves buscaven mestres, i van descobrir figures que l'Europa no llatina tenia consagrades. Hi havia el desig tàctic de demostrar que en la literatura catalana s'estava produint una europeïtzació efectiva i de demostrar-ho, als mateixos catalans.
La majoria dels models proposen tenen un tret comú: coincideixen en el rebuig de la seva societat perquè entenen que ha quedat desproveïda dels seus trets d'identitat i plantegen el replegament en un mateix i la creació de " paradisos artificials" que suplantin la realitat. En el marc del modernisme el "replegament en un mateix" durà els modernistes esteticistes a la concepció de l'artista com a ésser superior i privilegiat; els "paradisos artificials" seran l'art.

Els modernistes se sentiran molt propers als ideals de la Pre-Raphaelite Brotherhood, i faran seu el lema "Art for art sake" ("l'art per l'art"). La industrialització, aqui va arribar més tard que a Anglaterra i els modernistes troben el món que van trobar, en el seu moment, els prerafaelites. I també pretenen imposar la seva oposició artística a l'art de la industrialització.Els prerafaelites havien descobert que la burgesia havia industrialitzat l'art, que estava integrat al seu engranatge consumista. L'art va tenir un valor decoratiu, satisfer les necessitats d'ostenció burgeses. Van descobrir que el treball industrial embruteix , i degrada l'home, situat en un medi urbà messificat, i acaba oblidant els seus orígens.Proposen recuperar l'home individual, natural, conscient del seu passat; d'aquesta manera podrà tornar a ser creatiu.Abandonen la ciutat, es traslladen al camp per poder dedicar-se plenament al treball artístic.
Aquesta actitud la expressa Rusiñol en un dels seus discurs més conegut.(Sitges, 1894).

Els modernistes compartiran les intencions d'aquells trenta-set poetes francesos, Baudelaire i Rimbaud son exemples que en el 1896 i sota el nom de Le Parnasse contemporain havien propugnat la superioritat de l'art. Sota la influencia de Les fleurs du mal de Baudelaire, els poetes reivindiquen una concepció de l'art i de la literatura. S'imposa la recreació d'un món intuït, imaginat, suggerit, evocat. Sota el som de "simbolisme", nou postulat rebutja el positivisme i el pretès cientifisme naturalista.

Els simbolistes renuncien el món real.

Baudelaire descobrí noves sensacions o precepcions; Verlaine descobreix la musicalitat dels mots i la força evocadora que això aporta; Rimbaud provoca una ruptura total amb el llenguatge; Mallarmé porta aquest procés fina al final, per a mostrar la manera d'escarpar-se de la realitat palpable.D'aquí surt la bohèmia del París de Montmartre i del Barri Llatí. Aquesta actitud i la recerca d'una bellesa exquisida i no contaminada són considerades "decandents".
S'apropien al mot decadentisme convertint aquest culte a la bellesa en l'única manera possible d'entendre la vida i l'art. Aquesta manera de concebre l'art i aquesta actitud davant la vida, entusiasma els modernistes catalans, sobretot els que després es definiran com a "esteticistes".Tot això és nou, és europeu, és modern.
El modernisme és sobretot un reacció contra el passat. Una clara ruptura al passat, tant pel que fa a ales conviccions literàries de l'escriptor com pel que fa a la seva projecció pràctica i moral.

Allò que més predomina en el modernisme és l'heterogeneïtat. En aquest món heterogeni i contradictori es destaca l'allunyament del naturalisme positivista i dels pressupòsits ideològics i filosòfics que l'inspiraven. Associem al modernisme les mateixes coordenades bàsiques que havien definit el moviment romàntic:desfici individualista, desig de sinceritat, insatisfacció subversiva i elegíaca, imaginació visionària i emocionalitat morbosa.
Amb el modernisme, ens trobem davant d'un fenomen social important:la burgesia produeix la seva primera generació d'artistes.Aquesta nova generació afirmà la seva vocació en oposició a la pròpia classe. El sol fet d'escollir l'art o la literatura i no el comerç o la indústria, revolta als burgesos contra la pròpia classe. L'art és, per a ells, passió i rebel·lió, característica fonamental del moviment modernista. Adoptar una actitud de rebuig envers la burgesia i comença a concebre l'art com una activitat superior a les altres activitats humanes.
Escriptors i artistes exhibeixen un odi aïrat i càustic contra el burgès "materialista"els burgesos es revolten contra la seva pròpia classe amb un gest que, sovint, és pur esnobisme.Els modernistes participen en l'actitud generalitzada a tot Europa que reacciona contra el progrés científic i tècnic.

Caterina Albert i Paradís (Victor Catala)