Treball Ramona, adéu: Patricia Sanguino, Alba Vives, Laura Morcillo, Andrea López.

PROPOSTA 1

1. Tema i argument.Doneu resposta a aquests interrogants des de la vostra experiència com a lectors/es. Després, relacioneu les respostes amb el tema- o temes de Ramona, adéu.

“¿Podria ser que els escriptors/escriptores no suportem la felicitat –i encara menys la dels altres- perquè aquesta és matèria difícilment transformable en literatura?”
·Des de el meu punt de vista, a cada escriptor li agrada escriure de un tema en concret, o d’un tema el qual tingui experiència o es sentí identificat. Potser per a un escriptor parlar de la felicitat del altres no es gaire agradable.

“¿Considerem tot sovint com <> en literatura -ai, la jerarquia!- la dissort, la mort o el pas del temps, mentre que la felicitat, fugaç però no menys lluminosa, la deixem per als fulletons i els telefilms?”
·Es considera que hi ha alguns termes respecte el periodisme que són més importants d’altres, com per exemple una editorial, quan parla de jerarquia esta per dalt de una entrevista.

PROPOSTA 2

2.3. La literatura ens ha deixat grans imatges femenines. Tres d’aquestes dones- protagonistes de novel·les escrites al segle XIX: l’Emma de Madame Bovary de Gustave Flaubert, la de Pilar de Pilar Prim de Narcís Oller i l’Ana Ozores de La Regenta de Leopoldo Alas <> són citades a Ramona, adèu per Jordi Soteres:

Busqueu informació sobre aquests personatges i compareu-los amb les Mundetes de Montserrat Roig. Anoteu les similituds i les diferències que hi trobeu.
· Identifiquem a Mundeta Jover amb Emma de Madame Bovary, ja que les dues estan insatisfetes amb la seva vida a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i realitats. Les dues es busquen un amant, encara que Emma acaba amb el suïcidi i Mundeta reconeix el seu fracàs.
·Identifiquem a Mundeta Ventura amb Pilar Prim, ja que les dues son viudes, encara que Pilar Prim també es orfre de mare, no com M.Ventura que admira a la seva mare, encara que no s’entenen. Una altra similitud es que totes dues es senten soles.
·Identifiquem a Mundeta Claret amb Ana Ozores, ja que les dues esta amb uns homes bondadosos. I les dues es contradiuen amb el que pensem i amb el que tenen que fer realment.

2.4.Llegiu el fragment (pp. 195-196) en què Mundeta es compara amb la protagonista de la reina cristina de Suècia i comenteu-lo.

La Mundeta quan veu la pel•lícula es sent identificada amb la Cristina, la idolatra molt, explicant que es la reina més estimada, recordada i desitjada. Però hi ha un diferencia entre les dues, Cristina-Greta perd la seva dignitat amb un home qualsevol, en canvi Mundeta-Greta no es conforma amb un home qualsevol, sinó que ella vol al home de debò, “ de fusta més noble”.Quan acaba la pel•lícula a la Mundeta li costa tornar a la realitat de lo submergida que estava en ella.

PROPOSTA 3

3.1. Busqueu informació sobre l’argument d’algunes d’aquestes novel•les i després expliqueu

Nada de Carmen Laforet, La plaça del Diamant de Merçe Rodoreda i La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón.
a) Quina part o parts de la ciutat apareixen
•Nada: en aquesta novel•la apareix el carrer Aribau, les rambles, el passeig de Gràcia, el barri xinés, la església de Santa Maria, etc.
•La plaça del Diamant:
•La sombra del viento:les rambles, ronda san Antoni, el port, la avenidad del tibidavo, bonanova.
b)Quina classe social retraten
•Nada: apareix dues classes socials, la baixa i la alta.
•La plaça del Diamant:
•La sombra del viento:es barrejen la classe alta i la biaxa.
c)En quin temps històric se situa
•Nada: es situa a la postguerra.
•La plaça del Diamant: es situa amb la república i la guerra civil.
•La sombra del viento: es situa des de la revolució industrial fins a els anys posterios de la guerra civil.

3.2. Les tres dones protagonistes veuen Barcelona de forma diferent. Compareu la visió que tenen de la ciutat a partir dels fragments que hem seleccionat.

-Mundeta Jover: Aquesta dona va tenir dos visions diferents de Barcelona al llarg de la seva vida. A l'any 1898 l'hi agradava Barcelona, deia que era un lloc obert y que la gent anava pel carrer sense cap preocupacio y això l'hi agradava, però deprés, a l'any 1909 va canviar d'opinio sobre Barcelona per motius de la guerra suposu, abans la veia alegre amb bona cara y ara la veu trista, pobra com si tot l'encant que tenia l'hagues perdut.

-Mundeta Ventura: Ella veia Barcelona d'una forma especial, l'hi agradava moltissim, la veia com una forma de representar la bellesa, com una promesa, l'hi fascinava.

-Mundeta Claret: A Claret l'hi atreia molt Barcelona però no sabia perque, perque no l'hi agradava gens, diu que era com una ciutat en ruines, decrèpita. Per ella es com si la ciutat s'anes morin a poc a poc.Tenia una visio molt diferent a la de la Mundeta Ventura.

PROPOSTA 4

4.2. Ramona, adéu s'inicia amb la narració de Mundeta Ventura de les conseqüencies del bombardeig del 17 de març de 1938 sobre la ciutat de Barcelona. Hi ha un documental: <>, que rememora aquests fets. Després de veure'l, compareu le vivències dels testimonis reals amb el relat de ficció de Montserrat Roig.

4.3. Amb les dades que ens ofereix La Mundeta Ventura i amb la informació que hàgiu pogut aconseguir sobre el bombardeig del Colisèum, escriviu una notícia explicant què va passar aquell dia. No oblideu que el text que redacteu ha d'intentar donar resposta als següents interrogans: què, qui, on, per què, com.

En aquest exercici no parlaré concretament del bombardeig al Coliseu de Barcelona perquè no hi ha molta informació, però parlaré de tot el conjunt de bombardejos que van haver-hi a Barcelona.
Entre els anys 1936 i 1939 els bombardeigs franquistes van acabar amb la vida de 4.736 persones.
Barcelona es va convertir en un petit experiment, ja que era la primera vegada que feien això del bombardeig.
Els dies 16,17 i 18 de març de 1938 van ser els mes sanguinaris, en aquestes circumstancies van decidir fer refugis, ja que sinó això es convertiria en una matança.
La majoria dels refugis estaven construïts al metro. Mundeta Ventura o feia més fictici de com era en realitat.
Catalunya i sobretot Barcelona van patir, des del 1937 i fins al 1939, un nou tipus de guerra no experimentat mai abans. La capital catalana es va convertir en banc de proves de les potències feixistes: la guerra de saturació. Entre el 16 i el 18 de març de 1938, els avions van arribar a bombardejar la ciutat durant 41 hores. Al complir-se 70 anys dels fets, Barcelona ret homenatge a les víctimes amb exposicions i diversos actes.

Cap altra ciutat havia estat abans bombardejada des de l'aire de forma tan sistemàtica i durant tant de temps. Els atacs no tenien objectius militars [...]. Els seus habitants eren dones, vells i nens, ja que els homes eren al front. Els feixistes van buscar crear pànic, desconcert i desmoralització amb incursions múltiples, inesperades i il.lògiques.

Entre el 16 i el 18 de març de 1938, l'aviació italiana va descarregar sobre Barcelona milers de bombes i va assassinar 979 persones. La població civil va ser la diana de l'anomenada guerra total. Les andanes del metro es van convertir en refugi per a milers de barcelonins.

PROPOSTA 5

5.3. La malaltia de Francisco Ventura així com la coneixença d'Ignaci Costa i Mundeta Ventura són narrades des de diverses perspectives (pp.198-199 i 227-228 pel que fa al primer cas i pp. 123-128 i 135-145 pel que fa al segon). Quines diferències hi veieu? Què creieu que aporten a la novel·la auestes repeticions?

Mundeta Ventura parla de Francisco Ventura desde un punt de ràbia i rencor, ja que ell era un home ensopit i desapassionat. El matrimoni que va tenir amb ell va ser un matrimoni frustrat. Per això quan li explica a la seva filla que el pare hi és al cel ho fa amb ràbia i sense cap tristesa. La Mundeta Ventura també li diu a la nena que els homes sovint fan coses lletges a les dones, aquí podem veure que té rencor d’en Francisco.
En canvi quan parla amb l’Ignasi Costa, el seu primer amor, ho fa d’una altre manera, d’ell si que realment va estar enamorada, per això es repeteix la conversa que van mantenir, per que poguem observar aquella complicitat que hi havia entre tots dos.
Potser que fos per que l’Ignasi va ser el seu primer amor i diuen que aquest primer amor mai s’oblida.

PROPOSTA 6

6.2.
a)

Los ojos de Elsa

Inclinando a tus ojos los míos sitibundosen su fondo vi todos los soles reflejados, y

el salto hacia la muerte de los desesperados,como el de mis recuerdos a tus ojos

profundos.

Es un mar en tinieblas bajo el palio de un vuelo;de pronto el día plácido de tus

pupilas sube;en los linos del ángel recorta el sol la nubey sobre las espigas se azula

más el cielo.

Vuelve al azul la bruma del viento perseguida;-más diáfanos tus ojos abiertos bajo

el llanto;ni aún tras de la lluvia los cielos fulgen tanto;el vaso azul no es tan azul

como en la herida.

Madona de Dolores, humedecida lumbre,siete espadas rompieron el prisma de

colores;el día es más punzante nacido entre clamores,y el nocturno relente, más

azul en quejumbre.

De las melancolías en la plácida fiebrereabres con tus ojos sendas de

epifanía.Latiendo el corazón, el manto de Maríaal tiempo los Tres Magos vieron en

el pesebre.

Al Mayo de las voces basta con un salteriopara todos los ayes y todas las

canciones;guarda un trozo de cielo luceros por millones,donde faltan tus ojos con

su doble misterio.

El infante absorbido por mirífioos viajesdesmesuradamente menos asombro

espaciaque si agrandas tus ojos -insoluble falacia-como racha que abriera dos

capullos salvajes.

¿Escondes tus relámpagos en medio del espliegodonde el insecto vive su

voluptuoso instante?Preso estoy en el lazo de la estrella filante,como ahogado

marino bajo estival sosiego.

Yo extraje ese metal sutil de su pechblenda;yo calciné mis dedos en su fuego

prohibido;paraíso mil veces recobrado y perdido,tus ojos mi Golconda, mi dorada

leyenda.

Y sucedió que el mundo bajo la tarde excelsarompiose en arrecifes de pérfidos fanales,en tanto yo veía desde los litoralessobre lívidas ondas brillar los ojos de Elsa.

b)

Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim.

Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluis Serrahima i Miguel Porter, els quals compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes. També hi va tindre a veure: l'aparició radiofònica deFont Sellabona com "El trobador de Catalunya", la fundació de la discogràfica Edigsa, etc.

Malgrat les restriccions i les dificultats administratives en la transmissió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica, la Nova Cançó reuní cada cop més adeptes i obligà molts intèrprets a optar per una autèntica professionalització, reclamada per la crítica i un públic cada cop més exigent. Els professionals sorgiren en un terreny, mentre que a l'oposat hi havia els anomenats protestataris i el folk, corrents que suposaven una normalització, com la de la majoria dels països europeus. En aquest sentit, aparegueren formacions com el Grup de Folk i, més endavant, Esquirols.

6.3. De la pàgina 182 a la 193, la Mundeta Claret sent la seva àvia, que segueix el rosari per la ràdio. Les parts repetitives de l'oració serviran de marc per a les reflexions de la néta sobre l'àvia, Compareu auesta visió amb la que té la mateixa Mundeta Jover sobre la seva vida i el seu matrimoni.

L’àvia és una dona amb una personalitat forta, que va mantenir un amor pacífic amb el seu estimat marit Francisco.

Mundeta Claret parla de la seva àvia com una dona que es mirava la vida amb tendresa subtil i amagada, que s’adaptava de meravella a la monotonia. Quan parlava del seu món, l’àvia, es posava melancolica per l’enyorament, però recordava d’una manera feliç el seu matrimoni, ella estava molt enamorada del seu marit, a diferència de la seva filla, Mundeta Ventura, no parlava amb cap rencor ni malícia.

Dels seus llavis nomès sortien adjectius que qualificaven a en Francisco.

PROPOSTA 7

1.Poseu-vos en el paper d’un escriptor o d’una escriptora. Imagineu quina podria ser la funcionalitat d’una rosa groga un collaret de perles, un colom mort, un rellotge de paret aturat i un llibre del qual s’ha arrencat una pagina de la vostra hipotètica primera novel·la.

·Rosa groga:desemparellament,tristesa.

·Un collaret de perles:diners,fina.

·Un colom mort:guerra,mort,fracàs.

·Un rellotge de paret aturat:parada en la teva vida,inseguretat.

·Llibre en el qual s'ha arrencat una pàgina en la vostra hipotètica primera novel·la:cosa incomplida.

PROPOSTA 8

8.2 Rellegiu el monòleg i feu una llista de tots els modismes comparatius, les locucions, les frases fetes i els refranys que hi trobeu.

·Fer el cor fort: fer-se el dur.(p.39)

·Ser una bleda: no valer per res,inutil.

·Com si fossin de paper de fumar:com si no fos res.(p.42)

8.3El llenguatge de Montserrat Roig en aquest frangment també és molt sugeridor. A través de les olors i dels sorolls recrea l'ambient d'una ciutat en guerra,que acaba de patir un bombardeig.Busqueu-ne exemples.

·Hi havia una munió de soldats que l'encerclaven i ens feien circular.

·Barcelona plena de deixalles,d'escombraries en estat de putrefacció.

·Tot fei olor d'ous podrits i de col bullida.

·Però el que era pitjor era la pudor de les taronges que desprenien les boques del metro.Era una pudor sòlida,empalagosa.

Montserrat Roig

Montserrat Roig i Fransitorra neix a l'Eixample de Barcelona el 13 de juny de 1946. Llicenciada en Filosofia i Lletres.
Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents.
El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona.
Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, va ser vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya.

TREBALL DE L’ANTOLOGIA POÈTICA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

TREBALL DE L’ANTOLOGIA POÈTICA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

"No escric èglogues" (1971)

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de septembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “ No escric èglogues” (1971).
Primer de tot explicaré que es una ègloga. L’ègloga és un subgènere líric que es desenvolupa mitjançant un monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en el que uns pastors es conten les seves penes d’amor enmig d’un paisatge ideal arcàdic. El gènere posseeix motius rurals i els tòpics de la poesia pastoral de tots els temps i va ser creat i perfeccionat en el món hel·lenístic a partir del segle IV aC.
La tipologia d’aquest poema es a nivell contingut y correspon a un poema amorós.
Estellés en aquest poema ens explica una bonica historia d’amor, però que ben be no es una historia. Tracta d’ell mateix, ens explica que està enamorat d’una dona però que aquesta dona ja no hi es a València. En aquest poema ell parla d’aquesta dona però sobretot de les seves cames, afalaga molt la dona en aquest poema. Ell explica com si mai hagués tingut aquesta dona en les seves mans, diu que s’acostava però que mai arribava. Vicent estava ple d’amor per aquesta dona.
En aquesta poesia parla d’aquesta dona en passat.
La mètrica de la poesia:
Consta d’una sola estrofa, no te estructura uniforme, no te rima però consta d’algunes figures retòriques:
- Pleonasme: “Amb els ulls plens de llàgrimes, Amb una teranyina de llàgrimes als ulls”
- Comparació: “Fresca com un cànter de Serra.”
- Paral·lelisme: “ Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric”
- Personificació: “ ventruts camions”
- Exclamació: “ Del teu cos adorable sobre les llargues cames!”
- Ironia: “ No escric èglogues”
En conclusió aquesta poesia parla sobre un enamorament que va tenir Estellés quan era jove y que va voler escriure una poesia d’aquesta historia tan bonica. A mi personalment m’agrada moltíssim, ja que ens explica els seus sentiments com es sentia abans, això m’emociona.


"Ací"

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “Ací”.
Aquest poema parla d’ell mateix, o sigui, de V.A. Estellés. En tota la poesia hi ha una reivindicació de la seva pròpia identitat i de les seves circumstancies. Ell ens explica, que en el seu mon, treballa, estima, etc., parla del mon tal i com és, a vegades es trist i a vegades alegre. En aquest poema evoca mitologia, mites, fantasies...
Aquesta poesia parla sobre la vida quotidiana i el tema principal es la seva vida i a que dedica la seva obra.
La mètrica de la poesia:
Aquesta poesia te forma de cançó popular, des de la segona paraula del 1r vers hi ha un joc poètic. Consta de 19 versos distribuïts en diferents estrofes, predominen els versos octosíl·labs però també hi ha de 9 síl·labes. La rima es consonant.
Hi ha diverses figures retòriques:
- ANÀFORA: “Ací”
- ASÍNDETON: “Ací em parirem i ací estic” i “ venen i van”
- ENCAVALLAMENT: “Cant l’amor i les parelles que viuen”
- AL·LITERACIÓ: “que viuen , beuen y se’n van”
El tema d’aquesta poesia es com veu la vida Estellés i ell ens la representa en aquest poema, ell creu que la vida es per vivirla i no per malgastar-la. Crec que té molta raó.


"Assumiràs la veu d'un poble"

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “ Assumiràs la veu d’un poble”.
Aquest poema s’adreça a un poeta en general, que és ell mateix. La funció d’aquest poeta en aquest poema es fer de portaveu per tot el poble. Ell es el portaveu però no es posa en un plànol superior als altres habitants del poble sinó que segueix sent com és.
El poeta parla de que a ell no l’han parit per dormir sinó ver lluitar, però reivindicar pel seu poble.
Ell deixarà de fer versos, de viure la seva vida quotidiana per ser un poble, tot el poble s’identificarà amb la seva veu. El poeta espera el moment oportú per poder parlar el que el poble vol escoltar, sentir, etc.
Ell diu que si no ets poble no ets res, ell a escollit que desprès del seu camí estricte i callat, anirà allà cap a on vol anar decididament. Es una poesia transcendent.
Quan diu “ callaràs tota la nit”, fa referència a la censura i a la dictadura perquè en aquella època vivia Franco.
La mètrica del poema:
Aquest poema consta de 43 versos, tots en una mateixa estrofa. Es d’art menor i esta compost per una seria de figures retòriques:
- Metàfora: “ la llarga nit”
- Encavallament: “ caminant entre una amarga polseguera” i “ Potser et maten o potser se’n riguen”.
- Al·literacions: “S”
- Repeticions
- Polisíndeton
- Paral·lelisme.
La conclusió d’aquest poema es troba al final del poema, quan comença” Allò que val és la consciència”, fina al final.


"Res no m'agrada tant"

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “ Res no m’agrada tant”.
Durant tota la poesia ell parla d’un plat de menjar, diu que malgrat que aquest plat sigui de gent pobre, a ell l’hi agrada moltíssim. Ell ens explica com es menja aquest plat i el plaer de menjar-se’l. Aquesta poesia no te una estructura uniforme, sempre comença en minúscula i acaba amb minúscula. Al principio de la poesia l’autor comença amb molta seriositat però acaba el poema amb molta ironia, com si s’estigués burlant d’ell mateix. En aquest poema, Vicent es riu una mica d l’eucaristia, ja que es una persona no creient.
Les figures retòriques que es troben son sobretot enumeracions, però també hi ha encavallaments, etc.
Amb aquest poema crec que el que l’autor ens vol transmetre es que malgrat que tinguis que menjar un plat de gent pobra, pots gaudir el mateix o més.


"M'he estimat molt la vida"

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “ M’he estimat molt la vida”.
Aquest poema es un cant a la vida. Un cant a la vida quotidiana d’una classe social com en Vicent. Segons explica al poema a ell l’hi agrada viure la vida en tots els aspectes possibles. El tema d’aquesta poesia es basa en la vida, de totes les coses que pots fer y que faràs quan vius.
Es una poesia bastant irregular, te 16 versos, 2 estrofes i 3 sonets. No te rima, i si ens fixem no hi ha cap majúscula, la mètrica es irregular.