diumenge, 20 d’abril del 2008

Treball Ramona, adéu: Patricia Sanguino, Alba Vives, Laura Morcillo, Andrea López.

PROPOSTA 1

1. Tema i argument.Doneu resposta a aquests interrogants des de la vostra experiència com a lectors/es. Després, relacioneu les respostes amb el tema- o temes de Ramona, adéu.

“¿Podria ser que els escriptors/escriptores no suportem la felicitat –i encara menys la dels altres- perquè aquesta és matèria difícilment transformable en literatura?”
·Des de el meu punt de vista, a cada escriptor li agrada escriure de un tema en concret, o d’un tema el qual tingui experiència o es sentí identificat. Potser per a un escriptor parlar de la felicitat del altres no es gaire agradable.

“¿Considerem tot sovint com <> en literatura -ai, la jerarquia!- la dissort, la mort o el pas del temps, mentre que la felicitat, fugaç però no menys lluminosa, la deixem per als fulletons i els telefilms?”
·Es considera que hi ha alguns termes respecte el periodisme que són més importants d’altres, com per exemple una editorial, quan parla de jerarquia esta per dalt de una entrevista.

PROPOSTA 2

2.3. La literatura ens ha deixat grans imatges femenines. Tres d’aquestes dones- protagonistes de novel·les escrites al segle XIX: l’Emma de Madame Bovary de Gustave Flaubert, la de Pilar de Pilar Prim de Narcís Oller i l’Ana Ozores de La Regenta de Leopoldo Alas <> són citades a Ramona, adèu per Jordi Soteres:

Busqueu informació sobre aquests personatges i compareu-los amb les Mundetes de Montserrat Roig. Anoteu les similituds i les diferències que hi trobeu.
· Identifiquem a Mundeta Jover amb Emma de Madame Bovary, ja que les dues estan insatisfetes amb la seva vida a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i realitats. Les dues es busquen un amant, encara que Emma acaba amb el suïcidi i Mundeta reconeix el seu fracàs.
·Identifiquem a Mundeta Ventura amb Pilar Prim, ja que les dues son viudes, encara que Pilar Prim també es orfre de mare, no com M.Ventura que admira a la seva mare, encara que no s’entenen. Una altra similitud es que totes dues es senten soles.
·Identifiquem a Mundeta Claret amb Ana Ozores, ja que les dues esta amb uns homes bondadosos. I les dues es contradiuen amb el que pensem i amb el que tenen que fer realment.

2.4.Llegiu el fragment (pp. 195-196) en què Mundeta es compara amb la protagonista de la reina cristina de Suècia i comenteu-lo.

La Mundeta quan veu la pel•lícula es sent identificada amb la Cristina, la idolatra molt, explicant que es la reina més estimada, recordada i desitjada. Però hi ha un diferencia entre les dues, Cristina-Greta perd la seva dignitat amb un home qualsevol, en canvi Mundeta-Greta no es conforma amb un home qualsevol, sinó que ella vol al home de debò, “ de fusta més noble”.Quan acaba la pel•lícula a la Mundeta li costa tornar a la realitat de lo submergida que estava en ella.

PROPOSTA 3

3.1. Busqueu informació sobre l’argument d’algunes d’aquestes novel•les i després expliqueu

Nada de Carmen Laforet, La plaça del Diamant de Merçe Rodoreda i La sombra del viento de Carlos Ruiz Zafón.
a) Quina part o parts de la ciutat apareixen
•Nada: en aquesta novel•la apareix el carrer Aribau, les rambles, el passeig de Gràcia, el barri xinés, la església de Santa Maria, etc.
•La plaça del Diamant:
•La sombra del viento:les rambles, ronda san Antoni, el port, la avenidad del tibidavo, bonanova.
b)Quina classe social retraten
•Nada: apareix dues classes socials, la baixa i la alta.
•La plaça del Diamant:
•La sombra del viento:es barrejen la classe alta i la biaxa.
c)En quin temps històric se situa
•Nada: es situa a la postguerra.
•La plaça del Diamant: es situa amb la república i la guerra civil.
•La sombra del viento: es situa des de la revolució industrial fins a els anys posterios de la guerra civil.

3.2. Les tres dones protagonistes veuen Barcelona de forma diferent. Compareu la visió que tenen de la ciutat a partir dels fragments que hem seleccionat.

-Mundeta Jover: Aquesta dona va tenir dos visions diferents de Barcelona al llarg de la seva vida. A l'any 1898 l'hi agradava Barcelona, deia que era un lloc obert y que la gent anava pel carrer sense cap preocupacio y això l'hi agradava, però deprés, a l'any 1909 va canviar d'opinio sobre Barcelona per motius de la guerra suposu, abans la veia alegre amb bona cara y ara la veu trista, pobra com si tot l'encant que tenia l'hagues perdut.

-Mundeta Ventura: Ella veia Barcelona d'una forma especial, l'hi agradava moltissim, la veia com una forma de representar la bellesa, com una promesa, l'hi fascinava.

-Mundeta Claret: A Claret l'hi atreia molt Barcelona però no sabia perque, perque no l'hi agradava gens, diu que era com una ciutat en ruines, decrèpita. Per ella es com si la ciutat s'anes morin a poc a poc.Tenia una visio molt diferent a la de la Mundeta Ventura.

PROPOSTA 4

4.2. Ramona, adéu s'inicia amb la narració de Mundeta Ventura de les conseqüencies del bombardeig del 17 de març de 1938 sobre la ciutat de Barcelona. Hi ha un documental: <>, que rememora aquests fets. Després de veure'l, compareu le vivències dels testimonis reals amb el relat de ficció de Montserrat Roig.

4.3. Amb les dades que ens ofereix La Mundeta Ventura i amb la informació que hàgiu pogut aconseguir sobre el bombardeig del Colisèum, escriviu una notícia explicant què va passar aquell dia. No oblideu que el text que redacteu ha d'intentar donar resposta als següents interrogans: què, qui, on, per què, com.

En aquest exercici no parlaré concretament del bombardeig al Coliseu de Barcelona perquè no hi ha molta informació, però parlaré de tot el conjunt de bombardejos que van haver-hi a Barcelona.
Entre els anys 1936 i 1939 els bombardeigs franquistes van acabar amb la vida de 4.736 persones.
Barcelona es va convertir en un petit experiment, ja que era la primera vegada que feien això del bombardeig.
Els dies 16,17 i 18 de març de 1938 van ser els mes sanguinaris, en aquestes circumstancies van decidir fer refugis, ja que sinó això es convertiria en una matança.
La majoria dels refugis estaven construïts al metro. Mundeta Ventura o feia més fictici de com era en realitat.
Catalunya i sobretot Barcelona van patir, des del 1937 i fins al 1939, un nou tipus de guerra no experimentat mai abans. La capital catalana es va convertir en banc de proves de les potències feixistes: la guerra de saturació. Entre el 16 i el 18 de març de 1938, els avions van arribar a bombardejar la ciutat durant 41 hores. Al complir-se 70 anys dels fets, Barcelona ret homenatge a les víctimes amb exposicions i diversos actes.

Cap altra ciutat havia estat abans bombardejada des de l'aire de forma tan sistemàtica i durant tant de temps. Els atacs no tenien objectius militars [...]. Els seus habitants eren dones, vells i nens, ja que els homes eren al front. Els feixistes van buscar crear pànic, desconcert i desmoralització amb incursions múltiples, inesperades i il.lògiques.

Entre el 16 i el 18 de març de 1938, l'aviació italiana va descarregar sobre Barcelona milers de bombes i va assassinar 979 persones. La població civil va ser la diana de l'anomenada guerra total. Les andanes del metro es van convertir en refugi per a milers de barcelonins.

PROPOSTA 5

5.3. La malaltia de Francisco Ventura així com la coneixença d'Ignaci Costa i Mundeta Ventura són narrades des de diverses perspectives (pp.198-199 i 227-228 pel que fa al primer cas i pp. 123-128 i 135-145 pel que fa al segon). Quines diferències hi veieu? Què creieu que aporten a la novel·la auestes repeticions?

Mundeta Ventura parla de Francisco Ventura desde un punt de ràbia i rencor, ja que ell era un home ensopit i desapassionat. El matrimoni que va tenir amb ell va ser un matrimoni frustrat. Per això quan li explica a la seva filla que el pare hi és al cel ho fa amb ràbia i sense cap tristesa. La Mundeta Ventura també li diu a la nena que els homes sovint fan coses lletges a les dones, aquí podem veure que té rencor d’en Francisco.
En canvi quan parla amb l’Ignasi Costa, el seu primer amor, ho fa d’una altre manera, d’ell si que realment va estar enamorada, per això es repeteix la conversa que van mantenir, per que poguem observar aquella complicitat que hi havia entre tots dos.
Potser que fos per que l’Ignasi va ser el seu primer amor i diuen que aquest primer amor mai s’oblida.

PROPOSTA 6

6.2.
a)
Los ojos de Elsa
Inclinando a tus ojos los míos sitibundosen su fondo vi todos los soles reflejados, y
el salto hacia la muerte de los desesperados,como el de mis recuerdos a tus ojos
profundos.
Es un mar en tinieblas bajo el palio de un vuelo;de pronto el día plácido de tus
pupilas sube;en los linos del ángel recorta el sol la nubey sobre las espigas se azula
más el cielo.
Vuelve al azul la bruma del viento perseguida;-más diáfanos tus ojos abiertos bajo
el llanto;ni aún tras de la lluvia los cielos fulgen tanto;el vaso azul no es tan azul
como en la herida.
Madona de Dolores, humedecida lumbre,siete espadas rompieron el prisma de
colores;el día es más punzante nacido entre clamores,y el nocturno relente, más
azul en quejumbre.
De las melancolías en la plácida fiebrereabres con tus ojos sendas de
epifanía.Latiendo el corazón, el manto de Maríaal tiempo los Tres Magos vieron en
el pesebre.
Al Mayo de las voces basta con un salteriopara todos los ayes y todas las
canciones;guarda un trozo de cielo luceros por millones,donde faltan tus ojos con
su doble misterio.
El infante absorbido por mirífioos viajesdesmesuradamente menos asombro
espaciaque si agrandas tus ojos -insoluble falacia-como racha que abriera dos
capullos salvajes.
¿Escondes tus relámpagos en medio del espliegodonde el insecto vive su
voluptuoso instante?Preso estoy en el lazo de la estrella filante,como ahogado
marino bajo estival sosiego.
Yo extraje ese metal sutil de su pechblenda;yo calciné mis dedos en su fuego
prohibido;paraíso mil veces recobrado y perdido,tus ojos mi Golconda, mi dorada
leyenda.
Y sucedió que el mundo bajo la tarde excelsarompiose en arrecifes de pérfidos fanales,en tanto yo veía desde los litoralessobre lívidas ondas brillar los ojos de Elsa.
b)
Nova Cançó és el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l'ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim.
Aparegué a la segona meitat de la dècada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i de Joan i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Lluis Serrahima i Miguel Porter, els quals compongueren unes primeres cançons en català, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes. També hi va tindre a veure: l'aparició radiofònica deFont Sellabona com "El trobador de Catalunya", la fundació de la discogràfica Edigsa, etc.
Malgrat les restriccions i les dificultats administratives en la transmissió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica, la Nova Cançó reuní cada cop més adeptes i obligà molts intèrprets a optar per una autèntica professionalització, reclamada per la crítica i un públic cada cop més exigent. Els professionals sorgiren en un terreny, mentre que a l'oposat hi havia els anomenats protestataris i el folk, corrents que suposaven una normalització, com la de la majoria dels països europeus. En aquest sentit, aparegueren formacions com el Grup de Folk i, més endavant, Esquirols.
6.3. De la pàgina 182 a la 193, la Mundeta Claret sent la seva àvia, que segueix el rosari per la ràdio. Les parts repetitives de l'oració serviran de marc per a les reflexions de la néta sobre l'àvia, Compareu auesta visió amb la que té la mateixa Mundeta Jover sobre la seva vida i el seu matrimoni.
L’àvia és una dona amb una personalitat forta, que va mantenir un amor pacífic amb el seu estimat marit Francisco.
Mundeta Claret parla de la seva àvia com una dona que es mirava la vida amb tendresa subtil i amagada, que s’adaptava de meravella a la monotonia. Quan parlava del seu món, l’àvia, es posava melancolica per l’enyorament, però recordava d’una manera feliç el seu matrimoni, ella estava molt enamorada del seu marit, a diferència de la seva filla, Mundeta Ventura, no parlava amb cap rencor ni malícia.
Dels seus llavis nomès sortien adjectius que qualificaven a en Francisco.
PROPOSTA 7
1.Poseu-vos en el paper d’un escriptor o d’una escriptora. Imagineu quina podria ser la funcionalitat d’una rosa groga un collaret de perles, un colom mort, un rellotge de paret aturat i un llibre del qual s’ha arrencat una pagina de la vostra hipotètica primera novel·la.
·Rosa groga:desemparellament,tristesa.
·Un collaret de perles:diners,fina.
·Un colom mort:guerra,mort,fracàs.
·Un rellotge de paret aturat:parada en la teva vida,inseguretat.
·Llibre en el qual s'ha arrencat una pàgina en la vostra hipotètica primera novel·la:cosa incomplida.
PROPOSTA 8
8.2 Rellegiu el monòleg i feu una llista de tots els modismes comparatius, les locucions, les frases fetes i els refranys que hi trobeu.
·Fer el cor fort: fer-se el dur.(p.39)
·Ser una bleda: no valer per res,inutil.
·Com si fossin de paper de fumar:com si no fos res.(p.42)
8.3El llenguatge de Montserrat Roig en aquest frangment també és molt sugeridor. A través de les olors i dels sorolls recrea l'ambient d'una ciutat en guerra,que acaba de patir un bombardeig.Busqueu-ne exemples.
·Hi havia una munió de soldats que l'encerclaven i ens feien circular.
·Barcelona plena de deixalles,d'escombraries en estat de putrefacció.
·Tot fei olor d'ous podrits i de col bullida.
·Però el que era pitjor era la pudor de les taronges que desprenien les boques del metro.Era una pudor sòlida,empalagosa.