TREBALL DE L’ANTOLOGIA POÈTICA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

TREBALL DE L’ANTOLOGIA POÈTICA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

"No escric èglogues" (1971)

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de septembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “ No escric èglogues” (1971).
Primer de tot explicaré que es una ègloga. L’ègloga és un subgènere líric que es desenvolupa mitjançant un monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en el que uns pastors es conten les seves penes d’amor enmig d’un paisatge ideal arcàdic. El gènere posseeix motius rurals i els tòpics de la poesia pastoral de tots els temps i va ser creat i perfeccionat en el món hel·lenístic a partir del segle IV aC.
La tipologia d’aquest poema es a nivell contingut y correspon a un poema amorós.
Estellés en aquest poema ens explica una bonica historia d’amor, però que ben be no es una historia. Tracta d’ell mateix, ens explica que està enamorat d’una dona però que aquesta dona ja no hi es a València. En aquest poema ell parla d’aquesta dona però sobretot de les seves cames, afalaga molt la dona en aquest poema. Ell explica com si mai hagués tingut aquesta dona en les seves mans, diu que s’acostava però que mai arribava. Vicent estava ple d’amor per aquesta dona.
En aquesta poesia parla d’aquesta dona en passat.
La mètrica de la poesia:
Consta d’una sola estrofa, no te estructura uniforme, no te rima però consta d’algunes figures retòriques:
- Pleonasme: “Amb els ulls plens de llàgrimes, Amb una teranyina de llàgrimes als ulls”
- Comparació: “Fresca com un cànter de Serra.”
- Paral·lelisme: “ Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric”
- Personificació: “ ventruts camions”
- Exclamació: “ Del teu cos adorable sobre les llargues cames!”
- Ironia: “ No escric èglogues”
En conclusió aquesta poesia parla sobre un enamorament que va tenir Estellés quan era jove y que va voler escriure una poesia d’aquesta historia tan bonica. A mi personalment m’agrada moltíssim, ja que ens explica els seus sentiments com es sentia abans, això m’emociona.


"Ací"

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “Ací”.
Aquest poema parla d’ell mateix, o sigui, de V.A. Estellés. En tota la poesia hi ha una reivindicació de la seva pròpia identitat i de les seves circumstancies. Ell ens explica, que en el seu mon, treballa, estima, etc., parla del mon tal i com és, a vegades es trist i a vegades alegre. En aquest poema evoca mitologia, mites, fantasies...
Aquesta poesia parla sobre la vida quotidiana i el tema principal es la seva vida i a que dedica la seva obra.
La mètrica de la poesia:
Aquesta poesia te forma de cançó popular, des de la segona paraula del 1r vers hi ha un joc poètic. Consta de 19 versos distribuïts en diferents estrofes, predominen els versos octosíl·labs però també hi ha de 9 síl·labes. La rima es consonant.
Hi ha diverses figures retòriques:
- ANÀFORA: “Ací”
- ASÍNDETON: “Ací em parirem i ací estic” i “ venen i van”
- ENCAVALLAMENT: “Cant l’amor i les parelles que viuen”
- AL·LITERACIÓ: “que viuen , beuen y se’n van”
El tema d’aquesta poesia es com veu la vida Estellés i ell ens la representa en aquest poema, ell creu que la vida es per vivirla i no per malgastar-la. Crec que té molta raó.


"Assumiràs la veu d'un poble"

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “ Assumiràs la veu d’un poble”.
Aquest poema s’adreça a un poeta en general, que és ell mateix. La funció d’aquest poeta en aquest poema es fer de portaveu per tot el poble. Ell es el portaveu però no es posa en un plànol superior als altres habitants del poble sinó que segueix sent com és.
El poeta parla de que a ell no l’han parit per dormir sinó ver lluitar, però reivindicar pel seu poble.
Ell deixarà de fer versos, de viure la seva vida quotidiana per ser un poble, tot el poble s’identificarà amb la seva veu. El poeta espera el moment oportú per poder parlar el que el poble vol escoltar, sentir, etc.
Ell diu que si no ets poble no ets res, ell a escollit que desprès del seu camí estricte i callat, anirà allà cap a on vol anar decididament. Es una poesia transcendent.
Quan diu “ callaràs tota la nit”, fa referència a la censura i a la dictadura perquè en aquella època vivia Franco.
La mètrica del poema:
Aquest poema consta de 43 versos, tots en una mateixa estrofa. Es d’art menor i esta compost per una seria de figures retòriques:
- Metàfora: “ la llarga nit”
- Encavallament: “ caminant entre una amarga polseguera” i “ Potser et maten o potser se’n riguen”.
- Al·literacions: “S”
- Repeticions
- Polisíndeton
- Paral·lelisme.
La conclusió d’aquest poema es troba al final del poema, quan comença” Allò que val és la consciència”, fina al final.


"Res no m'agrada tant"

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “ Res no m’agrada tant”.
Durant tota la poesia ell parla d’un plat de menjar, diu que malgrat que aquest plat sigui de gent pobre, a ell l’hi agrada moltíssim. Ell ens explica com es menja aquest plat i el plaer de menjar-se’l. Aquesta poesia no te una estructura uniforme, sempre comença en minúscula i acaba amb minúscula. Al principio de la poesia l’autor comença amb molta seriositat però acaba el poema amb molta ironia, com si s’estigués burlant d’ell mateix. En aquest poema, Vicent es riu una mica d l’eucaristia, ja que es una persona no creient.
Les figures retòriques que es troben son sobretot enumeracions, però també hi ha encavallaments, etc.
Amb aquest poema crec que el que l’autor ens vol transmetre es que malgrat que tinguis que menjar un plat de gent pobra, pots gaudir el mateix o més.


"M'he estimat molt la vida"

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l’Horta de València. Va passar la seva infància a Burjassot.
Estellés va tenir una infància molt dura ja que quan nomes tenia un any el seu avi va ser assassinat pel seu germanastre per una qüestió d’herència, i un anys després va morir el seu oncle per tuberculosis.
Vicent va tenir vocació literària molt aviat però no escrivia poesia sinó teatre, però als volts dels anys 1935-1937 ja va començar a escriure poesia.
Quan Estellés tenia 12 anys va esclatar la guerra civil espanyola y això va fer que ell deixes els estudis y durant el temps que va durar la guerra es va dedicar a llegir llibres.
La temàtica de Vicent tracta de com es la vida quotidiana, de com la pot veure tot el mon sense tenir la necessitat de ser ric o pobre, crec que el que el va portar a escriure la vida tal i com es va ser la seva dura infància, ja que ell va tenir que lluitar molt en la seva infància per seguir endavant.
Comentaré el poema “ M’he estimat molt la vida”.
Aquest poema es un cant a la vida. Un cant a la vida quotidiana d’una classe social com en Vicent. Segons explica al poema a ell l’hi agrada viure la vida en tots els aspectes possibles. El tema d’aquesta poesia es basa en la vida, de totes les coses que pots fer y que faràs quan vius.
Es una poesia bastant irregular, te 16 versos, 2 estrofes i 3 sonets. No te rima, i si ens fixem no hi ha cap majúscula, la mètrica es irregular.